30 de juny, 2011

La pinça.

No, no són els tres vots escadussers de IU d’Extremadura els que configuren una nova pinça contra els socialistes i progressistes. En tot cas, aquests vots sols permetran que la llista més votada en aquella comunitat, la del PP, pugui tenir el President i formar un Govern en minoria. El PSOE s’ha de preguntar com és que les bases de IU s’han revoltat contra les directrius de la seva direcció estatal i amb l’abstenció o votant-se a sí mateixos, possibilitaran un capgirament històric de govern a Extremadura.

Hi ha una nova pinça. La que conformen l’actitud “gamberra”, populista i demagògica del PP i el moviment del “indignats”. La primera, la del PP, a més de cohesionar fèrriament als seus electors, estimula moltes de les propostes “indignades”. Mentre que el moviment sorgit del 15-M desmotiva i ataca directament a l’esquerra que es veu desbordada.

El que sento que diuen els populars a la tribuna del Congrés cada setmana es esgarrifós. Populisme pur i dur. Demagògia a sac. Cap concessió a la intel·ligència. Que el Govern socialista es vagi rostint a la graella de la crisi i ells ventant el foc perquè les brases no s’apaguin. Res de col·laboració pel bé del país.

A la dreta, el moviment del “indignats” no els fa ni pessigolles. Les seves propostes de superar el sistema “establert” els preocupen més aviat poc. En cas extrem no tindran cap inconvenient, ni els seus els retrauran res, en anul·lar-los, o ignorar-los, com sigui. Sols cal veure els comentaris i qualificacions que els dediquen.

A l’esquerra, que la seva força i identitat és transformadora per naturalesa, les propostes dels “indignats” els fa, ens fa, mal. Ens sentim interpel·lats, fins i tot estem d’acord amb algunes d’elles. Entenem el que ens volen dir, voldríem debatre el que diuen, rebatre les ingenuïtats en que cauen, defensar el possibilisme del que fem, o podem fer. Integrar-los en l’articulació del que pretenen. Crec, però, que hem fet tard, que ja no hi som a temps. El descrèdit, que denuncien,  de la política “establerta” també ens afecta i molt.

En el fons el que passa és que hem malbaratat o menystingut el llegat de la Transició. La dreta, es revenja del que els ha comportat social i ideològicament aquells temps. Varen estar a punt de capgirar-ho en la segona etapa de l’Aznar. L’atemptat del 11-M-04 va trastocar els seus plans. La crisi econòmica actual ha trastocat els nostres. L’acomodament, l’establiment, al sistema ha tret en aquest panorama els “indignats” al carrer.

Com diu la dita popular: “Quan la misèria entra pel portal, l’amor fuig per la finestra.”

Madrid, 29 de juny.

P.D. Gran article de J.I.Wert avui al diari

2 comentaris:

David ha dit...

Vostè no ha entès res sr. Mas
I la veritat es que no m’estranya, com diu el topic els polítics viuen dins d’una bombolla. No es contra el PSC, ni contra el PP, es contra aquest sistema de representació que tenim. El ciutadà no sap a qui vota i desprès no se’ls hi pot reclamar res...

I del finançament dels partits ni en parlem. Els bancs els tenen agafats a tots pel pebrots.
Comencem per reformar aquestes dues coses i ja veurem com continuem

Manuel Mas i Estela ha dit...

Benvolgut David:
Sí que ho tinc ben entès. Crec que s’ha de tornar a llegir el què dic. Són els “indignats” contra els “establerts”, ho tinc ben entès, i la culpa és del “establerts”, per fer les coses malament, malgrat que la solució no és la dels ”indignats”. I, compte amb els “establerts” de dretes. No tindran cap mirament.