Rafael Campalans

Tal dia com avui, fa 77 anys -corria l’any 1931- era el darrer dia de la campanya de les eleccions municipals que van comportar de retruc l’adveniment de la II República a Espanya.

Rafael Campalans (USC) feia el darrer míting, suposo, a Barcelona, al Poble Nou, amb un discurs que l’endemà va reproduir L’Opinió amb el títol: “Com hem parlat al poble, nosaltres”.

Com homenatge al seu autor, a la seva ideologia (la meva) i al seu temps en vull deixar constància d’algun fragment:

“No, amics, no hi ha miracles. No hi ha cap recepta, no hi ha cap home, no hi ha cap sindicat, no hi ha cap polític, no hi Déu que pugui salvar-nos. Carles Marx ho va dir a l’hora històrica d’una vidència profètica: “L’emancipació dels treballadors te d’ésser obra dels treballadors mateixos”.

Només vosaltres us podeu salvar, amb l’esforç de cada hora, amb la lluita de cada dia, contra l’opressió de fora i contra l’opressió de dintre. Contra d’imbecil·litat i contra la ignorància. Amb l’esforç de cada hora per elevar-vos, per a ennoblir-vos, per a fer-vos dignes de la vostra gran missió històrica de guia la Humanitat sencera vers una societat millor.”

Mataró, 10 d’abril.