Abduïts també?

Quan l’abril ja no té espera
el taronger treu la flor.
I és un ganivet traïdor
el seu perfum que al capvespre

s’escampa com una pesta.
I cap batec animal
és estalvi d’aquest mal
que res ningú respecta.

S’enfila per les parets
i mulla els llençols d’un crit
que convoca l’esperit
de tots els noms de la pell.

Ens roba la voluntat
i ens emmetzina
la flor del taronger,
la tarongina.
.............................

Pot passar qualsevol cosa
quan floreix el taronger:
que no cobri el botiguer,
que el sastre no prengui mides,
que caiguin de les bastides
els paletes i els pintors,
que s’aturin els motors,
que naufraguin les mentides.

Que blasfemin els rectors,
que plorin els assassins,
que regalin els mesquins
amanides als voltors.

Menteix com el vi i encén
com la benzina
la flor del taronger,
la tarongina.


Manuel Vincent,
Joan Manuel Serrat.