Aquest cap de setmana les Agrupacions socialistes de Vilassar de Mar i de Canet m’han convidat a fer xerrades públiques a les seves localitats sobre l’Estatut. Divendres al vespre i diumenge al matí, ja em tems complint amb la meva obligació envers els companys.
Tenia una certa prevenció sobre les reaccions que podien desfermar les meves explicacions sobre el tema. He escrit força sobre l’Estatut, tant al Capgros.com com en aquest blog, i en to força crític, per pensar que la meva posició heterodoxa, distant i certament discrepant sobre la conveniència, el procés, i el resultat dels projecte de nou Estatut, podria no ser ben rebuda i acceptada.
Els parlo de perquè passen les coses que passen. Quina perspectiva hi ha a la llum de les reaccions existents. Perquè es produeixen aquestes reaccions vist el projecte presentat. Perquè s’ha fet aquest projecte, i perquè a Catalunya hi ha l’ambient que hi ha. Començo amb la transició del 77 i acabo confessant que no sé com s’acabarà la pel·lícula. Vaja!, tot el que ja he dit en aquesta bitàcora.
Doncs, no. Tot al contrari. He de manifestar una certa sorpresa en la reacció que he trobat en el públic assistent, unes vint persones a cada acte. Els he trobat receptius al que he dit, i les intervencions posteriors a la meva exposició no ha estat pas crítiques amb el meu posicionament, sinó que corroboren un estat d’ànim que indica una “tipera” de l’ambient nacionalista que sembla que fins hi tot els socialistes n’estem empeltats. N’estan farts, ells són socialistes, no nacionalistes. Doncs si, la gent diu que ja n’hi ha prou i em dona gràcies per dir-los el que ells també pensen. Al menys els que s’expressen.
Per pensar-hi. No jo, sinó els que manen. A veure com resolem el tema. Com els he dit a la xerrada, la responsabilitat dels socialistes és trobar una sortida sense que això comporti la sortida de les responsabilitats que tenim.
Mataró. 19 de desembre.
Doncs, no. Tot al contrari. He de manifestar una certa sorpresa en la reacció que he trobat en el públic assistent, unes vint persones a cada acte. Els he trobat receptius al que he dit, i les intervencions posteriors a la meva exposició no ha estat pas crítiques amb el meu posicionament, sinó que corroboren un estat d’ànim que indica una “tipera” de l’ambient nacionalista que sembla que fins hi tot els socialistes n’estem empeltats. N’estan farts, ells són socialistes, no nacionalistes. Doncs si, la gent diu que ja n’hi ha prou i em dona gràcies per dir-los el que ells també pensen. Al menys els que s’expressen.
Per pensar-hi. No jo, sinó els que manen. A veure com resolem el tema. Com els he dit a la xerrada, la responsabilitat dels socialistes és trobar una sortida sense que això comporti la sortida de les responsabilitats que tenim.
Mataró. 19 de desembre.
1 comentari:
El més preocupant de l'estatut és el seu intervencionisme, jo el nacionalisme no el veig per enlloc.
Publica un comentari a l'entrada