17 de juny, 2009

El dofí del Real Madrid.

És poc conegut que un del fundadors del Real Madrid era descendent de Mataró. Carlos Padros era fill d’uns mataronins que a finals del s. XIX es van establir a Madrid per comerciar amb tèxtil (què podien ser sinó, essent ells de Mataró?) Va conservar d’alguna forma les seves arrels i fou diputat (cunero) a Corts per la circumscripció mataronina pel Partit Liberal a l’època de la Restauració. És molt recordat a Mataró perquè va aconseguir que es fes realitat el vell projecte del desviament de les aigües a la llavors part alta de la població, el popular “desvio”, el desviament oriental. (El occidental es va resoldre d’altra manera ja ben recuperada la democràcia local a les acaballes del segle XX). Una avinguda de la ciutat porta el seu nom.

A Mataró existeix des de l’any 1982 una penya madridista, la penya “Iluro” (la denominació romana de la ciutat) i evidentment els seus components tenen molt a gala la procedència d’un dels fundadors del “club de sus amores”.

Amb motiu del centenari del club blanc els de la penya van aconseguir que el President de l’entitat ( llavors Florentino Pérez) anés a Mataró al sopar anual que fan (o feien) i descobrís una placa commemorativa de l’esdeveniment a la seva seu social al barri de La Llàntia.

Els de la penya madridista, com tantes altres entitats de la ciutat, solien convidar a l’alcalde en les seves celebracions i per aquest motiu els havia acompanyat alguna vegada. “Ya sabemos que usted es del Barça, pero hoy ... ¡Ala Madrid! ¡Ala Madrid!”

En una d’aquestes celebracions em varen obsequiar amb una figura de porcellana (blanca, of course!) que representava un dofí que en el seu llom lluïa l’escut del Real Madrid. Com tants d’altres obsequis semblants va anar a parar al meu particular “museu dels horrors”, a Cabrils, guardat pel respecte degut als qui amb tota la seva bona voluntat me l’havien regalat. Els que venen a casa s’estranyen de la seva presència sobre la vitrina del menjador, encara que ara, desprès del “triplet”, el meu fill l’ha tapat amb una bandera del Barça.

A la llum dels darrers esdeveniments protagonitzats pel club blanc en l’ordre econòmic financer he decidit desprendre’m del dofí. No pot ser que la “bromera” del quaternari s’imposi sobre les necessitats de l’economia real. O, potser el que és real és el món del esport espectacle? Pa i circ? No hi estic d’acord.

Madrid, 16 de juny.