27 d’agost, 2007

Diana i la globalització

Aquests dies els mitjans es fan ressò del desè aniversari de la mort de la Princesa Diana de Gales.

Sempre tindré present el “frustre” (força relatiu) que em va representar la supressió d’una entrevista que havia gravat per Antena 3 TV quan era alcalde parlant del IAE (impost d’activitats econòmiques) per culpa de la noticia de la separació de Carles i Diana de Gales. Evidentment, era molt més interessant per l’audiència aquesta noticia que l’entrevista a un obscur alcalde que parlava d’un tema “intranscendent”.

No sé d’on he tret que Amartya Sen va dir que la mort de la Princesa era tot un símbol de la globalització, fet que en aquell temps era discutit. Més o menys, o tal com ho recordo, venia a dir:

Una Princesa anglesa acompanyada del fill d’un capitalista egipci s’estavella amb un cotxe alemany sota el pont d’una ciutat francesa perseguits per uns “paparazzis” italians que anaven sobre unes motos japoneses,... Bé, el conte pot allargar-se més descrivint el lloc de naixement del policies que van portar el cas, els metges que els van atendre, del xofer del vehicle, etc, etc,...

Si non è vero, è ben trovato.

Mataró, 27 d’agost.

1 comentari:

Ramon Bassas ha dit...

Sí, i l'impacte emocional sobre l'opinió pública (inclosa el canvi de prioritats d'A3TV) també surt sempre com a exemple dels nous fenòmens de masses, basats en l'emotivitat i el seu lligam amb figures mediàtiques però sense "mediadors", com a conseqüència de l'evolució de la comunicació mundial lligat al descontent i desprestigi de les institucions (i al prestigi del 'carisma').

Els viatges del Papa o les gires musicals, al nostre país també la reacció davant l'assassinat de M.A. Blanco, en són d'altres exemples. Dic sense 'mediadors' perquè la massa estableix una mena de "contacte" directe amb els personatges, sense esglésies, ni monarquies, ni cases de discos, ni partits que ho articulin massa...