09 d’abril, 2011

Tòpics i demagògia-2.


Nova turmenta en un got d’aigua a causa dels suposats “privilegis” dels càrrecs públics. Ara són els viatges dels eurodiputats. Que si han de volar en turista en lloc de com ho fan fins ara que és en primera classe. Proposta d’un eurodiputat comunista portuguès que fou rebutjada.

Ràpidament les direccions d’alguns grups, entre ells el meu per boca d’en López Aguilar, davant la cridòria mediàtica tòpica i demagògica, han dit que feien marxa enrere, esporuguits, sense plantar cara per explicar el tema.

N’he llegit de gruixudes, dites per qualsevol plumífer, o contertulià, pretesament indignat. “On s’és vist ! Amb la que cau i aquests senyorets/es amb privilegis”. Visca pels demagogs!

Crec que l’explicació més senzilla – i aquesta l’he fet servir avui a un parell de ràdios- és la de la pròpia categoria dels bitllets. Aquell que agafa un avió, dos o més, cada setmana per anar a exercir una feina de responsabilitat -bastant lluny de casa seva- no va a fer de “turist”. Va per “business”, o “affaires”. Vaja, per treball. Home, demanar que els que treballen d’aquesta forma vagin habitualment una mica còmodes no és pas demanar massa, i més quant segurament moltes vegades ho aprofiten per preparar la seva tasca, allà o en els seus indrets d’origen.

Cal exigir que facin bé el seu comés, que no abusin de les condicions del seu treball per aprofitar-se’n. Però, a menys que vulguem menystenir el seu paper (i alguna cosa hi ha d’això en la polèmica) hem de proporcionar-los unes adequades condicions de treball. Són 736 persones que representen per elecció democràtica als més de 500 milions d’europeus. Una mica de respecte. No ens ho creiem massa, no, això d’Europa.

Precisament, sobre la seva feina. Un dels darrers encàrrecs que se’m va efectuar al Congrés dels Diputats fou de portar en nom del GPS la transposició d’una directiva europea relativa a determinats aspectes del sistema financer. Productes, titulitzacions; capital, fons híbrids; coordinació d’autoritats estatals en la matèria, supervisors;  transparència i publicitats de retribucions dels executius. Era molt tècnica però, tal com vaig dir a la tribuna la setmana passada, necessària per intentar controlar una mica aquest sector. Regulació, estàvem parlant de regulació, que no se’n vagi de les mans més encara del que ha passat darrerament i ens ha portat allà on estem.

Mataró, 8 d’abril.