Todo es según el color …

Rebombori per l’anàlisi de la publicació de les dades de creixement del PIB del 2on. trimestre d’enguany que avui ha publicat l’INE. Llegint, escoltant o veient els mitjans de comunicació les referències i comentaris són negatius. Ja en els avançaments que hi va haver a començaments de mes d’aquesta dada pel Banc d’Espanya i desprès pel propi INE els comentaris anaven pel mateix camí.

Anem al gràfic publicat avui que és el següent:

Sí, el PIB a Espanya continua caient. Però, algunes consideracions:

1a. Cau menys que el trimestre precedent i igual que el darrer del 2008. És a dir, s’amoroseix una mica la caiguda. Pot ser un indici d’estar tocant fons, encara que n’hi ha d’altres d'indicis semblants: l’aturada de la destrucció d’ocupació, o les xifres de vendes de cotxes. Faltarà veure (i no ho veurem fins d’aquí a tres mesos) que està passant aquest tercer trimestre.

2ona. Malgrat tot, l’evolució del PIB espanyol continua per sobre de l’evolució PIB de la UEM (15) i de la UE (27), i això és manté en tota la sèrie des de l’any 2003. Home! Alguna cosa deu voler dir això, no? No tot s’ha de veure en clau interna tremendista.

3era. És cert que mentre a la UEM i a la UE aquest indicador remunta una mica a Espanya encara és descendent. Aquí cal tenir present el pes de les economies més importants de la zona com l’alemanya i la francesa que després d’una brusca (i sorprenent) caiguda el primer trimestre que va arrossegar molt avall l’indicador ara han tingut uns resultats positius que expliquen aquest repunt.

No m’agraden, però, les explicacions sobre la sortida d’aquesta crisi basades solament en les perspectives de la represa “per se”. Crec que tardarem molt, si hi tornem, a créixer a les taxes dels anys passats (3-4%), que els anys d’alegries no tornaran i que es produiran ajustaments als que ens haurem d’habituar i acceptar millor que pitjor, i és aquí on s’ha de treballar. És evident, pels propers anys, el del mercat de treball que no podrà suportar una població ocupada de vint milions de persones, encara que l’evolució de la població i la reducció de la immigració pal·liarà la situació a mig termini. També és evident l’ajustament en el sector de l’automòbil (Nissan és sols el començament), en el de la construcció (que crec que ja s’ha efectuat totalment) i en el de les finances que veurem la seva amplitud al conèixer les xifres dels comptes de resultats del 2009, sinó abans. Les finances públiques, de totes les administracions, també hauran de passar pel adreçador, però aquí, encara que no agradi a molts sentir-ho, jo crec que hi ha camp per córrer per ser més eficients i fixar millor les prioritats, tant en les despeses com també en els ingressos.

(Sir Cámara, en Temas para el debate, nº 177-178)

Sarkozy a dit : “El que crea que estamos en una situación pasajera y que luego volveremos a los esquemas anteriores está cometiendo suicidio”.
(Cita extreta de l’interessant i recomanable article de Hans Harm: “La fiesta se acabó”.)

Mataró, 27 d’agost.