Un bon amic que coneix la meva afició per Itàlia m’obsequia amb un llibre que és una crònica de l’ocupació aliada d’Itàlia a la Segona Guerra Mundial.
Norman Lewis: “Nápoles 1944”. Un oficial del servei d’intel·ligència en el laberint italià és el subtítol del llibre i descriu, a tall d’agenda, el que fa i el que veu i el que en pensa de tot això l’autor des del 8 de setembre del 1943 quan desembarca a Salerno fins el 24 d’octubre de 1944 que se’n va a Port Said a una altra missió.
Sempre he sentit dir que Nàpols és la ciutat més oriental d’Occident. Llegint el llibre s’entén ben bé, i també s’entenen altres coses: una ocupació militar i el que comporta; la misèria rural dels entorns de la ciutat en aquells temps; les peripècies dels italians civils i més concretament l’estil del Sud; la perplexitat del autor moltes vegades fora de lloc, com molts dels altres anglosaxons amb qui treballava.
65 anys enrere quasi bé com a l’Edat Mitja. Clar que passant a Itàlia ensopego amb un paràgraf de rabiosa actualitat encara:
“En la última visita al cuartel general me han sorprendido asignándome un trabajo concreto: investigar los móviles de un partido político clandestino que actúan esta región. En la actualidad, existen unos sesenta y cinco partidos políticos registrados oficialmente con nuestro beneplácito y que participaran en la desaforada lucha democrática que cabe esperar cuando se celebren elecciones…
…Algunos se consideran más resueltos y siniestros; y entre ellos se cuenta el que tengo que investigar, que se llama Forza Italia! y al que se suponen tendencias neofascistas. Mis contactos en Benevento lo consideran desdeñosamente un simple movimiento más de ultraderecha, que cuenta con el respaldo de los terratenientes y de la mafia rural, y en este caso está dirigido por un latifundista chiflado que se cree la reencarnación de Garibaldi. De todos modos me han encargado que haga un informe.” (pàg. 217-218)
Gràcies, amic Ferran.
Jerez de la Frontera, 6 d’abril.
Norman Lewis: “Nápoles 1944”. Un oficial del servei d’intel·ligència en el laberint italià és el subtítol del llibre i descriu, a tall d’agenda, el que fa i el que veu i el que en pensa de tot això l’autor des del 8 de setembre del 1943 quan desembarca a Salerno fins el 24 d’octubre de 1944 que se’n va a Port Said a una altra missió.
Sempre he sentit dir que Nàpols és la ciutat més oriental d’Occident. Llegint el llibre s’entén ben bé, i també s’entenen altres coses: una ocupació militar i el que comporta; la misèria rural dels entorns de la ciutat en aquells temps; les peripècies dels italians civils i més concretament l’estil del Sud; la perplexitat del autor moltes vegades fora de lloc, com molts dels altres anglosaxons amb qui treballava.
65 anys enrere quasi bé com a l’Edat Mitja. Clar que passant a Itàlia ensopego amb un paràgraf de rabiosa actualitat encara:
“En la última visita al cuartel general me han sorprendido asignándome un trabajo concreto: investigar los móviles de un partido político clandestino que actúan esta región. En la actualidad, existen unos sesenta y cinco partidos políticos registrados oficialmente con nuestro beneplácito y que participaran en la desaforada lucha democrática que cabe esperar cuando se celebren elecciones…
…Algunos se consideran más resueltos y siniestros; y entre ellos se cuenta el que tengo que investigar, que se llama Forza Italia! y al que se suponen tendencias neofascistas. Mis contactos en Benevento lo consideran desdeñosamente un simple movimiento más de ultraderecha, que cuenta con el respaldo de los terratenientes y de la mafia rural, y en este caso está dirigido por un latifundista chiflado que se cree la reencarnación de Garibaldi. De todos modos me han encargado que haga un informe.” (pàg. 217-218)
Gràcies, amic Ferran.
Jerez de la Frontera, 6 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada