La Pili González quan va deixar de ser regidora a l’Ajuntament de Mataró, arran de no ser proposada de repetir a les llistes del PSC a l’any 2007, va tenir la bona pensada de recollir algunes impressions de totes les dones que havien estat regidores al Consistori mataroní des de l’adveniment de la democràcia fins llavors. 28 anys de la nostra història més recent repartida en set mandats.
N’hi varen sortir 20, contant-s’hi ella mateixa. Va emmarcar el seu treball fent un repàs de totes les llistes que s’havien presentat en les eleccions i les dones que hi havia a cadascuna d’elles i amb els resultats, respecte a la presència femenina, que els electors mataronins els havien concedit durant aquest període.
Ara ha aconseguit que, d’una forma una mica vergonyant, l’Ajuntament editi el treball en comptats exemplars. La regidora del tema ens va fer saber públicament que el “penjarien” en els propers dies en la web municipal en l’apartat de les publicacions. De complir-se això, com espero, no cal que detalli el resultat del treball ja que es podrà consultar directament.
Ahir, en el marc dels actes que s’ha fet en aquest dates per celebrar el Dia de la Dona, vaig assistir a la presentació que se’n va fer a la Nau Gaudí (per cert, era la primera vegada que hi entrava desprès de la rehabilitació), en un senzill acte, conduit per la Teresa Carreras, que les va aplegat a totes elles com a protagonistes. Totes varen exposar molt breument les impressions del seu pas per la Casa Gran (les que no varen poder assistir per alguna que altra causa, sols dues, ho feren per escrit).
Al final de l’acte, la Nati Dorda, d’Unió, regidora al primer mandat, va demanar que ja que jo havia estat Alcalde de la ciutat durant gairebé tot aquest període digués algunes paraules.
Vaig manifestar, en breu parlament, una certa incomoditat ja que mai hi he cregut massa (és conegut) en tot això que ara està tant imposat de la promoció de la dona. Mai, tampoc, en el treball que vaig compartir llavors i que comparteixo ara amb dones tinc present cap circumstància de gènere. Són companyes de treball en igualtat de condicions i punt. Hi són, hi seran cada vegada més, per les característiques dels temps i per la seva vàlua personal. Sí que vaig remarcar que la impressió que n’he tret de treballar amb elles és que són més dures, més decidides i executives que els homes, tot confirmant la meva hipòtesi de que són millors que nosaltres. Crec que la naturalesa les ha fet així. Celebrem-ho i aprofitem-ho com a col·lectivitat.
N’hi varen sortir 20, contant-s’hi ella mateixa. Va emmarcar el seu treball fent un repàs de totes les llistes que s’havien presentat en les eleccions i les dones que hi havia a cadascuna d’elles i amb els resultats, respecte a la presència femenina, que els electors mataronins els havien concedit durant aquest període.
Ara ha aconseguit que, d’una forma una mica vergonyant, l’Ajuntament editi el treball en comptats exemplars. La regidora del tema ens va fer saber públicament que el “penjarien” en els propers dies en la web municipal en l’apartat de les publicacions. De complir-se això, com espero, no cal que detalli el resultat del treball ja que es podrà consultar directament.
Ahir, en el marc dels actes que s’ha fet en aquest dates per celebrar el Dia de la Dona, vaig assistir a la presentació que se’n va fer a la Nau Gaudí (per cert, era la primera vegada que hi entrava desprès de la rehabilitació), en un senzill acte, conduit per la Teresa Carreras, que les va aplegat a totes elles com a protagonistes. Totes varen exposar molt breument les impressions del seu pas per la Casa Gran (les que no varen poder assistir per alguna que altra causa, sols dues, ho feren per escrit).
Al final de l’acte, la Nati Dorda, d’Unió, regidora al primer mandat, va demanar que ja que jo havia estat Alcalde de la ciutat durant gairebé tot aquest període digués algunes paraules.
Vaig manifestar, en breu parlament, una certa incomoditat ja que mai hi he cregut massa (és conegut) en tot això que ara està tant imposat de la promoció de la dona. Mai, tampoc, en el treball que vaig compartir llavors i que comparteixo ara amb dones tinc present cap circumstància de gènere. Són companyes de treball en igualtat de condicions i punt. Hi són, hi seran cada vegada més, per les característiques dels temps i per la seva vàlua personal. Sí que vaig remarcar que la impressió que n’he tret de treballar amb elles és que són més dures, més decidides i executives que els homes, tot confirmant la meva hipòtesi de que són millors que nosaltres. Crec que la naturalesa les ha fet així. Celebrem-ho i aprofitem-ho com a col·lectivitat.
Gràcies per la fotografia, Ramon. Aquí em teniu en mig de totes elles més les que hi ha ara.
Mataró, 8 de març.
1 comentari:
Jo segueixo esperant que el posin a la web...
Trist, però no calia fer una pressentació sense material.
Ni que estic segura que la Pilar ha fet un gran treball.
Publica un comentari a l'entrada