M’ha fallat la claca. He intervingut a l’hemicicle per defensar la posició del GPS en una PNL que presentava el grup parlamentari de CiU relativa a l’organització del Institut de Crèdit Oficial arran de la feina que li ve al damunt amb els nous encàrrecs que li ha fet el Govern triplicant la seva dotació com una eina més per lluitar contra la crisi.
Sempre em toca replicar, acordar o transaccionar amb el meu antic company de pupitre Sánchez Llibre. Avui, front la seva proposta de reestructurar l’ICO he aconseguit arribar a un text acceptable per tothom de deixar-ho en l’assignació de més mitjans, si són precisos, per fer la seva feina.
A la mateixa hora de la meva intervenció estava convocada una reunió ordinària dels membres del GPSC per repassar algunes qüestions de la feina i de l’actualitat política. Per aquesta circumstància concurrent no hi havia al Ple – amén dels pocs assistents en aquells moments- cap company ni companya que al final de la meva intervenció engegués un tímid aplaudiment de cortesia que sempre reconforta. Silenci al baixar de la tribuna i cap a l’escó. Sort que deixo les meves paraules al Diari de Sessions!
Sempre em toca replicar, acordar o transaccionar amb el meu antic company de pupitre Sánchez Llibre. Avui, front la seva proposta de reestructurar l’ICO he aconseguit arribar a un text acceptable per tothom de deixar-ho en l’assignació de més mitjans, si són precisos, per fer la seva feina.
A la mateixa hora de la meva intervenció estava convocada una reunió ordinària dels membres del GPSC per repassar algunes qüestions de la feina i de l’actualitat política. Per aquesta circumstància concurrent no hi havia al Ple – amén dels pocs assistents en aquells moments- cap company ni companya que al final de la meva intervenció engegués un tímid aplaudiment de cortesia que sempre reconforta. Silenci al baixar de la tribuna i cap a l’escó. Sort que deixo les meves paraules al Diari de Sessions!
Darrera meu ha sortit per defensar la posició del PP sobre el tema el diputat García-Legaz que pel que he vist és el secretari general de la FAES (toca ferro, Manel!) A part de dir que s’afegia al text que havíem transaccionat amb CiU ha aprofitat per fer una carregada contra el Govern i els socialistes (aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid…). Normal en la política madrilenya, i més aquests dies.
José Gutiérrez Solana. Los autómatas. 1907.
Madrid, 17 de febrer.
6 comentaris:
"a sortit", Manel, t'hi falta la h
Tens raó, Albert. Gràcies.
La coordinació és una tasca pendent en moltes institucions i una prova evident d’aquesta realitat és el fet que exposes en aquest escrit. Ara bé, crec que si la defensa de la proposició no de llei en comptes de realitzar-la el diputat mataroní hagués estat encarregada a un altre diputat o diputada amb un gran reclam mediàtic, no sé perquè però em temo que segurament hagués comptat amb més claca, només és una intuïció.
No obstant, allò que molts ciutadans esperem dels nostres parlamentaris és precisament l’actuació que has dut a terme, lluny dels focus i les càmeres i sol com la una, però defensant amb solidesa i convicció els ferms posicionaments vers una qüestió determinada.
No defalleixis en l’àrdua activitats parlamentària i des del Vendrell t’envio mooolts ànims per seguir endavant que tens moltes coses a fer i a dir!
Una abraçada!!!
Laia
Sempre, sempre es parla per al Diari de Sessions, que serveix sobre tot per que se't pugui citar per a combatre't.
Així són les coses al Congrés, Manel.
De tota manera, pensa que sempre és millor el silenci que el xivarri que es forma algunes vegades.
Ja et llegiré, però no per a combatre't!
Laia:
No va haver-hi descoordinació, sinó desafortunada coincidència per mi, ja que és habitual que els dimarts mentre es va fent el debat del punts de l’ordre del dia (proposicions de llei, proposicions no de llei i mocions) tothom va fent la seva fins a l’hora de les votacions, llevat dels que han d’intervenir o seguir el debat perquè és tema de la seva comissió.
La meva queixa era irònica per introduir el tema. D’altra banda, el punt en qüestió, malgrat ser rellevant, tampoc es tocava en profunditat, ja que es tractava de defensar la posició governamental.
Ara fa dies que no has vingut per Madrid. Quan ho facis ja t’explicaré “l’intríngulis” de la mecànica del Ordre del Dia de les sessions del Ple.
Una abraçada.
Jordi:
L’ús contra teu del que has deixat al Diari de Sessions. Amb la de “paperets” que fem tots plegats, els uns i els altres...Bé, què t’he d’explicar! Respecte al xivarri, la pobra Marta Gastón, a la darrera intervenció de la jornada abans de votar, ho va tenir molt més complicat que no pas jo.
Salutacions fraternals.
Serà qüestió d'apropar-me un dia per la capital de l'estat perquè tens raó i ja fa més d'un any que no he vingut a treure el cap per la cambra baixa!
Gràcies per l'apunt i el teu aclariment, a vegades hi ha qüestions que les entens malament especialment sinó estàs habituat a les mateixes.
Una abraçada!!!
Laia
Publica un comentari a l'entrada