A mig matí em comuniquen la mort de l’ Antoni Farrés. Ahir ja em varen avisar que estava molt malament, al final el càncer se l’ha endut a una edat relativament prompta.No érem ben bé dels mateixos, però bastant. Ni per orígens socials, ni per formació acadèmica, ni per adscripció ideològica, ni per tarannà, érem el mateix. Però ens va unir molt durant un bon grapat d’anys, més de vint, a més de l’edat (més o menys la mateixa), la feina que fèiem i el càrrec que exercíem cadascú a la seva població, ell a Sabadell i jo a Mataró, i que compartíem en el sí del municipalisme català. Són moltes hores a les mateixes taules de reunió, són molts actes que protagonitzarem o assistirem plegats, són molts els anàlisis que varem fer i les decisions que varem prendre que ara em venen a la memòria.
L’Alcalde de Sabadell, en Toni, amb el seu aire enganyosament displicent era un apassionat de la seva feina i de tot el que comporta, tant quan va ser electe com quan va bolcar els seus coneixements com a tècnic assessor. El desconec en la seva etapa prèvia als Ajuntaments democràtics. L’octubre del 2005 li vaig dedicar una entrada en aquest blog tot glosant la seva lluita pel reconeixement del dret a l’atur dels electes locals. Va per tu, Toni!
Gràcies per la teva companyia en el camí que hem pogut fer junts. Els teus conciutadans i conciutadanes et recordaran, i molts dels que et varem conèixer també.
Mataró, 13 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada