Aconsegueixo que l’Isabel López Chamosa vingui a fer una acte sobre pensions a Mataró en pre campanya. Omplim la sala d’actes del Centre Cívic de Pla d’en Boet de jubilats i pensionistes a mitja tarda disposats a escoltar-la.La meva presentació/introducció parteix de la famosa anècdota de la pregunta que li van fer a Rajoy al programa de televisió “Tengo una pregunta para Ud.”. Recordem-la: “Yo tengo una pensión de 300 euros. ¿Cúanto cobra Ud.?". En Rajoy es va quedar tallat, així ho va reconèixer, però la pregunta té resposta. No el sou d’un diputat (que és públic), o d’un cap de diputats i líder de l’oposició, sinó l’explicació de perquè la persona que feia la pregunta sols cobra 300 euros.
1. No es pot comparar les pensions d’un jubilat o pensionista amb les retribucions d’un treballador. Els conceptes són diferents.
2. En els treballadors, l’escala de les retribucions està, més o menys, en funció de les seves responsabilitats i del tipus d’empresa. Però no és ara qüestió de parlar de la retribució d’en Rajoy o dels diputats.
3. En els pensionistes hem de diferenciar entre les pensions derivades de les cotitzacions condicionades pels régims de cotització, imports efectuats, el temps en que es van fer, els anys cotitzats, les causes de la pensió (incapacitat, jubilació), més les circumstàncies personals i familiars (amb persones al càrrec, sols/es, vidus i vídues,…) i les pensions no contributives d’aquelles persones que per una o altra causa no van cotitzar.
4. Per tant, la resposta és una o més preguntes: Perquè vostè sols cobra 300 euros? Quin tipus de pensió té: contributiva, de viduïtat, no contributiva? No té cap altre mena d’ingressos?
5. Cal explicar el complement a mínims que complementa les pensions contributives més baixes fins una quantitat que ara és de 658 euros pels que tenen càrregues familiars i 529 euros pel que no en tenen. I els complement autonòmics per les no contributives.
6. Compte amb les equiparacions en general i els greuges que es poden produir entre colectius ja que arreglant-se uns poden desequilibrar-se d’altres. No és el mateix el/la que ha cotitzat que el/la que no. El/la que té càrregues que el/la que no. Qui ha cotitzat uns anys i per unes bases que el que ho ha fet per altres. Tot un món de difícil generalització. L’Isabel fins hi tot va explicar que ara poden haver varies vidues d’un mateix cotitzant que es poden repartir la pensió en funció del anys respectius de convivència. Uiiii! Que complicat!
7. Cal tenir present si hi ha ingressos complementaris, l’existència de patrimoni. O si es viu en un nucli familiar o es viu sol/a.
8. No podem caure en el parany de la dreta de tenir present sols les retribucions monetaries ja que una de les caraterístiques de l’Estat del Benestar i de la redistribució preconitzada per l’esquerra són les aportacion en especie via despesa pública: Sanitat, ajuts a la dependència, transport públic, vacances, serveis assistencials varis,..
9. L’equilibri del sistema de pensions entre les cotitzacions d’avui i les pensions d’avui i el que passarà dins d’uns anys tenint present el perllongament de la vida mitja de les persones. S’ha de mirar, no en el que passa avui, sinó en quin efecte tindràn les decisions d’avui en el sistema demà. Hi ha un Fons de Reserva de la Seguretat Social, cal anar fent un “raconet” per si venen vaques magres.
10. Per últim, podem començar a parlar de Renda Básica (assegurar a tot ciutadà/ana un ingrés mínim independent de les seves circunstàcies) però això si que seria entrar en altres viaranys. És un debat que sols comença a obrir-se a les societat occidentals i encara no sabem si té gaire recorregut.
Si, si, Manel. Però, creus que es pot viure amb 300 euros al mes? Aqui ja va entrar l’explicació concreta de l’Isabel. On estàvem (quan manava el PP)? On estem ara (amb el Govern socialista)? A on creiem que podem arrivar (si torna a manar en ZP)?
Mataró, 14 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada