14 de febrer, 2008

Relat de campanya-28. El parany de la Espe.

Tothom hi ha caigut de quatre potes, al menys per les declaracions que he sentit fins ara. Però, és que ningú se’n ha adonat? Que llesta l’Espe!! Ens “cola” el seu programa.

La proposta d’obrir una escola en català a Madrid per part d’aquella Comunitat no és cap reconeixement a la nostra diferència com a col·lectivitat. És el reconeixement que ens volen estrangers en el territori “nacional” que només és seu. Això té sentit pels japonesos, és un exemple, que venen transitòriament a treballar aquí, a Madrid, a Barcelona o a Brussel·les, i pensen entornar-se. No per quedar-se i integrar-se. És a dir, formar part de la societat a la que aterren. Això vol dir integrar-se. Ara resultarà que allò tant castís de “Madrid, rompeolas de Espanya” ja no val.

Nosaltres no volem dues línies d’ensenyament perquè no volem dues comunitats en el nostre futur col·lectiu. En volem una, que segurament serà – o és ja- bilingüe, perquè l’escola no ho és tot en la formació dels infants i joves, i menys en el món d’avui. No volem una comunitat catalana i una comunitat castellana. Volem una única comunitat que construeix i decideix conjuntament el seu futur.

Si jo anés a viure a Madrid portaria als meus fills, si fos el cas, a una escola en castellà, perquè voldria que s’integressin a aquella comunitat que esdevindria la meva. El català ja l’aprendrien a casa, en el convenciment que a la segona generació serien molt grans les probabilitat que ja no fora del seu interès. Aquest és el fet de la integració.

Els que vinguin transitòriament a Catalunya han de plantejar-se, junt amb les avantatges que els pot comportar (encara que sigui forçades o obligatòries i en aquest cas el que obliga hauria de plantejar-ho), els costos que han d’assumir ja que venen a una col·lectivitat que no vol renunciar a ser única i integrada, amb la seva corresponent evolució feta entre tots, i no una societat amb grups diferenciats, avui per la llengua i demà vés a saber perquè.

Mataró, 13 de gener.

1 comentari:

Pedro ha dit...

Jo si fos José Montilla portaria els meus fills al cole alemany.