Els companys proposen un nou format pels actes públics a les seves localitats. Copiant (amb més o menys fidelitat) el format televisiu de “Tengo una pregunta para usted” proposen donar més la paraula als assistents reduint el “rollo” del candidat.
Al Maresme ens estrenem a Vilassar de Mar, a l’Ateneu, després a Premià de Mar, al Centre Cívic, i més endavant a Argentona, a Sant Vicenç de Montalt,…
Cal dir que les preguntes són força òbvies i repetides en tots els llocs. La situació econòmica, l’aplicació de la Llei de la dependència, la relació Catalunya/Espanya, les perspectives electorals i els pactes posteriors, les pensions i els sous baixos, les balances fiscals, la catalanofòbia del PP, els impostos, grup parlamentari propi, el futur de la N-II,... Mai surten temes de política internacional o de la construcció europea.
Sempre hi ha algú d’entre el públic que exposa una determinada problemàtica personal. S’ha de comprendre, ja que quan se li dóna un micròfon en un acte obert intenta aprofitar-ho per deixar anar allò que porta al pap. També, a vegades, hi ha aquell/a que té la coneguda visió de la política i dels polítics (tots sou iguals, no sabeu el què passa al carrer, aneu a la vostra,...). En aquest cas cal aprofitar-ho per fer tota la pedagogia que un sàpiga fer i sigui possible fer. Reconeixement de l’existència de la pluralitat de les propostes i posar de relleu les alternatives que s’ofereixen, per exemple en temes fiscals: la diferència entre el retorn dels 400 euros i la proposta de la rebaixa fiscal per a tothom.
Segurament, a diferència del programa televisiu, les meves respostes són més llargues del compte ja que tinc tendència a explicar-les ben matisadament. No defujo cap tema ni tinc cap pressa en acabar, encara que si no en sé prou d’un tema també ho dic obertament. En una hora i mitja, dues hores, les preguntes i respostes passen de la dotzena.
Em sembla que és una bona opció per trencar la rutina dels socorreguts “mítings” que cal anar fent però no en exclusivitat ni en prioritat. Al menys en l’espai social i geogràfic en la que es desenvolupa la campanya dels candidats “invisibles”.
Mataró, 26 de febrer.
Al Maresme ens estrenem a Vilassar de Mar, a l’Ateneu, després a Premià de Mar, al Centre Cívic, i més endavant a Argentona, a Sant Vicenç de Montalt,…
Cal dir que les preguntes són força òbvies i repetides en tots els llocs. La situació econòmica, l’aplicació de la Llei de la dependència, la relació Catalunya/Espanya, les perspectives electorals i els pactes posteriors, les pensions i els sous baixos, les balances fiscals, la catalanofòbia del PP, els impostos, grup parlamentari propi, el futur de la N-II,... Mai surten temes de política internacional o de la construcció europea.
Sempre hi ha algú d’entre el públic que exposa una determinada problemàtica personal. S’ha de comprendre, ja que quan se li dóna un micròfon en un acte obert intenta aprofitar-ho per deixar anar allò que porta al pap. També, a vegades, hi ha aquell/a que té la coneguda visió de la política i dels polítics (tots sou iguals, no sabeu el què passa al carrer, aneu a la vostra,...). En aquest cas cal aprofitar-ho per fer tota la pedagogia que un sàpiga fer i sigui possible fer. Reconeixement de l’existència de la pluralitat de les propostes i posar de relleu les alternatives que s’ofereixen, per exemple en temes fiscals: la diferència entre el retorn dels 400 euros i la proposta de la rebaixa fiscal per a tothom.
Segurament, a diferència del programa televisiu, les meves respostes són més llargues del compte ja que tinc tendència a explicar-les ben matisadament. No defujo cap tema ni tinc cap pressa en acabar, encara que si no en sé prou d’un tema també ho dic obertament. En una hora i mitja, dues hores, les preguntes i respostes passen de la dotzena.
Em sembla que és una bona opció per trencar la rutina dels socorreguts “mítings” que cal anar fent però no en exclusivitat ni en prioritat. Al menys en l’espai social i geogràfic en la que es desenvolupa la campanya dels candidats “invisibles”.
Mataró, 26 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada