Primàries?*

*(article per Capgros.com)

Ja hi som de nou, en campanya electoral. L’ambient, especialment a Madrid però també a d’altres llocs, en els àmbits polítics i mediàtics, ve marcat per la confrontació. Tant li fa que ara es tracti d’eleccions locals i en uns quants llocs regionals. Tot es planteja en clau de poder, en clau de confirmació i contrastació de les estratègies generals, mirant més enllà del que ara toca.

No sé si estrictament hauria de ser així. Potser sóc ingenu pensant que ara a cada localitat, a cada comunitat autònoma s'haurien de plantejar els seus temes específics i deixar els temes de política general per altres moments, quan toqui. Ara tocaria parlar dels problemes més directes dels ciutadans/es i amb quins mecanismes administratius els afrontem.

Però sembla que no serà així. La duresa en que es ve desenvolupant tota la legislatura des de les anterior eleccions generals no ho permet. Els candidats i les candidatures són posades a prova no pel que podrien presentar en el seu àmbit concret sinó pel que representen en la batalla general. Els materials de campanya prou que parlaran dels temes concrets però en les referències diàries pels mitjans s’introduiran els elements més generals. Els resultats que s’esperen i els que s’obtindran són i seran llegits en clau de si cal o no escurçar la legislatura i les perspectives que es poden obrir, o tancar.

Malament. Els ciutadans/es ara han de sentir parlar del que toca. Aquí a Catalunya, que sols hi ha eleccions municipals, de les propostes d’urbanisme, de mobilitat, d’atenció social, d’equipaments i serveis propers. Trobo a faltar, potser no ho he notat encara, debat sobre l’ordenació territorial. En vam quedar tan esgotats fa temps que ara semblem com d’esmes en aquest tema. No caldria avaluar que representen i quin futur volem per les administracions locals de segons nivell (consells comarcals, diputacions)? No seria hora de repensar els tòpics sobre finançament i competències que anem repetint des de fa molt temps?

Després del esforç que ha comportat el tema de les revisions estatutàries, que també ens ha deixat ben esgotats, fóra bo una repensada del nivell local. Segurament ara tocaria. Però no. Continuem entrampats en el resultat incert del final del anterior procés i no en atrevim, o potser és que tampoc no tenim esma, a afrontar un debat pendent que permetria segurament fer més eficaces i eficients les nostres administracions locals.

I potser plantejar-ho com unes primàries ajuda a tothom a amagar el cap sota l’ala, o fer l’estruç, per evitar encarar-se amb un tema que fa basarda. Hauria estat bonic, però ho tornarem a deixar per més endavant. Qui dies passa, anys empeny.

Mataró, 11 de maig.