Totes les comunitats que tenen un gruix d’història acumulen un patrimoni immobiliari que dona fe d’antics moments del seu esplendor. També a Santa Cruz de La Palma, la capital de l’illa més occidental del arxipèlag canari, es pot veure aquest fet.
Pels costeruts carrers que s’enfilen des de l’església de El Salvador (el rovell de l’ou de la ciutat) i
als voltants de l’ermita de San Sebastián hi ha tronats casalots que reflecteixen la importància social i econòmica que van tenir en altra època els que hi vivien.
La majoria d’aquests edificis estan avui deshabitats, abandonats i molts d’ells en estat lamentable. Deuen tenir encara propietaris, però per diverses causes ja no estan habitats. Dificultats de mantenir-los. Inadequació a les necessitats d’avui per grans i incòmodes. Desaparició de la nissaga familiar. Empobriment econòmic. Deu haver-hi de tot.
Alguns, pocs, han estat rehabilitats per institucions financeres (els més ben situats) o per administracions públiques (locals per oficines i serveis varis). Però no pot pas pensar-se tant de les unes com de les altres que es facin càrrec de tot el patrimoni immobiliari desafectat i amortitzat. Què fer amb ell? La rehabilitació integral és difícil i molt costosa. Dels fonaments, als aïllaments, les instal·lacions necessàries, les barreres arquitectòniques, l’ús diferent dels espais, el costós manteniment posterior,... tot juga en contra seu.
I mentre tant fa un cert goig contemplar tot aquest patrimoni, alhora que fa una certa basarda veure la seva decadència i obsolescència.
Alguna cosa s’ha de mantenir. D’això ja se’n han cuidat, com deia abans, entitats financeres i administracions públiques. Ara cal saber donar una sortida possible a la resta abans que esdevingui una pura ruïna que sols comporti la degradació urbana. Enderrocar i tornar a construir en el seu lloc pensant en les necessitats d’avui, tal com es va construir en el passat pensant en les necessitats de la gent del seu temps.
Santa Cruz de La Palma, 4 d’abril.
Pels costeruts carrers que s’enfilen des de l’església de El Salvador (el rovell de l’ou de la ciutat) i
als voltants de l’ermita de San Sebastián hi ha tronats casalots que reflecteixen la importància social i econòmica que van tenir en altra època els que hi vivien.La majoria d’aquests edificis estan avui deshabitats, abandonats i molts d’ells en estat lamentable. Deuen tenir encara propietaris, però per diverses causes ja no estan habitats. Dificultats de mantenir-los. Inadequació a les necessitats d’avui per grans i incòmodes. Desaparició de la nissaga familiar. Empobriment econòmic. Deu haver-hi de tot.
Alguns, pocs, han estat rehabilitats per institucions financeres (els més ben situats) o per administracions públiques (locals per oficines i serveis varis). Però no pot pas pensar-se tant de les unes com de les altres que es facin càrrec de tot el patrimoni immobiliari desafectat i amortitzat. Què fer amb ell? La rehabilitació integral és difícil i molt costosa. Dels fonaments, als aïllaments, les instal·lacions necessàries, les barreres arquitectòniques, l’ús diferent dels espais, el costós manteniment posterior,... tot juga en contra seu.
I mentre tant fa un cert goig contemplar tot aquest patrimoni, alhora que fa una certa basarda veure la seva decadència i obsolescència.
Alguna cosa s’ha de mantenir. D’això ja se’n han cuidat, com deia abans, entitats financeres i administracions públiques. Ara cal saber donar una sortida possible a la resta abans que esdevingui una pura ruïna que sols comporti la degradació urbana. Enderrocar i tornar a construir en el seu lloc pensant en les necessitats d’avui, tal com es va construir en el passat pensant en les necessitats de la gent del seu temps.
Santa Cruz de La Palma, 4 d’abril.
1 comentari:
How much metformin real comfort every one might enjoy if he would be contented with the lot in which heaven has cast him, and how much trouble would be avoided if people would only let well alone.. The second one has the advantage that its products find an open path to consciousness, whilst the activity of the first procedure is unknown to itself, and can only arrive at consciousness hydrocodone through the second one.. Thus they reached the town, where Buller bought a hat, klonopin Podington dispensed with his bundle, and arrangements were made to bring back the boat.. Physically there was nothing the matter with him; he could have passed his rigid insurance scrutiny as easily as he had done months before, when his life and health had been insured for a sum that made good simvastatin copy for his press-agent.. There was also a commotion in paxil the jury-box, a hurried turning over of leaves, and an excited discussion...
Publica un comentari a l'entrada