15 d’abril, 2007

El pas del temps*

*(article per Capgros.com)

Acabat el breu període de la Setmana Santa torna l’activitat, i la situació política, gairebé allà on la vàrem deixar, i retorna pràcticament amb els mateixos temes que sembla que no ens en puguem desempallegar.

En el tauler internacional continua agreujant-se la situació a l’Iraq i l’escalada del terrorisme fonamentalista islàmic ben a la vora de casa nostra, al Marroc i a Algèria. A Espanya, el judici per l’atemptat del 11-M ens depara nous intents de continuar confonent a la població sobre l’actitud que va tenir el Govern d’Aznar en aquells dies tràgics. També la presència, o no, de l’esquerra abertzale a les properes eleccions municipals continua sent noticia. Mentre que el culebrot de la famosa OPA sobre Endesa té unes escorrialles imprevistes en l’actitud del encara President de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. A Catalunya encara estem paint el rebrot soberanista/independentista de la darrera reunió del Ple del Parlament, i com a la resta de Espanya ens trobem ja immersos en la cursa electoral de maig.

Hi ha moments en que voldries que el temps anés diferent. Algunes voltes més a poc a poc, altres més de presa. Quan veus algunes qüestions que s’eternitzen o no es resolen, t’agradaria que el temps corregués d’una altra manera per veure’n la sortida, bona o dolenta, i així alliberar-te de la incertesa i del neguit que aquesta et crea. En els temes que més amunt he exposat que estan sobre la taula n’hi ha alguns que en sabrem el desenllaç aviat, mentre que d’altres haurem d’esperar més temps i potser alguns quedaran irresolts.

El més clar és el de les eleccions municipals i regionals properes. Tot el brogit de la confecció de les llistes, i de les llistes que es presentaran, serà sancionat pels ciutadans en data concreta, el 27 de maig, i llavors s’obrirà un nou període de concreció dels resultats en les composicions de les institucions que també té data fixada a meitat de juny. Prèviament, s’haurà dilucidat que passa amb la presència de determinades formacions al País Basc, i quines conseqüències comportarà. Seran dolentes ambdues: tant si hi són com si no hi són. Això comportarà més tensió, per una o altra banda, en el debat polític. Sembla que la posició del Govern és clara, el que està per veure és fins a quin punt poden forçar-se escletxes que pretenguin sortejar la situació. Però, vaja, res de bo ens espera per aquesta banda.

Del desenllaç del tema ENDESA encara en sentirem a parlar un breu temps més. Tot el que aconsegueixi estirar la corda el inefable Martínez Pujalte al Congrés. Mira que n’ha tret de suc d’aquest tema! Passarà a la història parlamentaria com el diputat de les OPA’s! Però si que crec que si no hagués estat per la controvertida personalitat de Manuel Conthe aquest tema ja estaria resolt.

El judici del 11-M va per més llarg. Tal com es van desenvolupant les sessions porta la pinta d’anar-se clarificant mica en mica, superant esculls i travetes. La justícia és lenta, però inexorable. En canvi el tema de la consideració per part del Tribunal Constitucional dels recursos plantejats contra l’Estatut de Catalunya és més complicat. D’una banda pel seu propi procediment, però més important que això és el debat existent sobre que s’ha de fer davant una sentència que encara s’ha de produir. Aquesta maleïda tendència a situar-se en un hipotètic escenari, que pot ser més o menys versemblant, enterboleix el debat seré i l’acció quotidiana del Govern. També, però, hi haurà una data, desconeguda ara per ara malgrat els auguris, en que haurem d’afrontar-nos amb una nova realitat del signe que sigui, i llavors serà el moment de l’actuació que correspongui. Crec que la resposta que està donant a aquest tema el President Montilla és la més encertada. Les sentències, en un Estat de Dret, s’acaten sempre. I llavors, si no són del nostre grat es busquen les sortides polítiques possibles en el marc constitucional establert, no fora d’ell.

El més complicat de tots és l’escenari internacional on està clar que irresponsablement no hi ha alçada, o possibilitat d’assolir-la, per fer-hi front. Ens esperen temps turbulents i cal encomanar-se als Déus per que no empitjori. La fragilitat del món d’avui, sols cal pensat un xic en l’energia, pot portar-nos a col·lapses que ara alegrement volem ignorar. Ah!, feliçment es parla molt del canvi climàtic. A veure si és per treure’n decisions adients.

Mataró, 13 d’abril.