Desconec perquè l’ajuntament de Benifaió va presentar un recurs contra el Reglamento del Dominio Público Hidráulico aprobat pel Reial Decret Llei 606/2003 de 23 de maig.
El cert és que el Tribunal Suprem en sentència de 18 d’octubre de 2006 va declarar nul el darrer incís del article 245.2 del esmentat Reglament en base a que l’assignació de competències a les entitats locals sols es pot fer per normativa amb rang de Llei i no per Reglament. Es discutia l’autorització d’abocaments indirectes a aigües superficials (a clavegueres).
En vistes de la situació creada per la sentència el Ministeri de Medi Ambient va proposar resoldre-la amb un nou Real Decret Llei 4/2007 que col·locava el incís anul·lat al text refós de la Llei d’aigües corregint així el tema.
Ahir es va veure al Congrés la convalidació del esmentat nou Reial Decret Llei i em va correspondre fixar la posició del Grup Parlamentari Socialista. Tots els grups ens vam manifestar a favor de la convalidació ja que tothom està d’acord en que les autoritzacions abocaments a clavegueram les ha de fer el mateix organisme que el gestiona ja que si no es donaria l’absurd que haurien de ser les Confederacions Hidrogràfiques les que donessin els permisos i els Ajuntaments fossin qui gestionessin la xarxa de clavegueres. Per tant es tractava de resoldre solament l’atribució de la competència per Llei i resoldre la situació tal com havia pretès el Reglament del Domini Hidràulic. Un tema molt menor que requeria, però, una tramitació legislativa que es va substanciar ràpidament. Tots els Diputats present (sols 260 dels 350) van votar-hi a favor. Sols la portaveu del PP, Teresa de Lara, va aprofitar, després d’anunciar el vot favorable del seu grup al que s’estava discutint, per carregar contra el Govern per una actuació dels socialistes envers un ajuntament andalús per tema d’abocaments, on sembla que tenia raó en les formes però no en el fons.
El dubte que em va quedar era el perquè s’havia produït aquesta situació, tota vegada que és clar que l’assignació de competències a les Administracions Locals s’ha de fer per Llei i no per Reglament. A qui se li va escapar aquest extrem? Hi ha prou cura en la producció normativa, en aspectes tècnics-jurídics, per part dels que han de ser-ne els responsables?
Mataró, 27 d’abril.
El cert és que el Tribunal Suprem en sentència de 18 d’octubre de 2006 va declarar nul el darrer incís del article 245.2 del esmentat Reglament en base a que l’assignació de competències a les entitats locals sols es pot fer per normativa amb rang de Llei i no per Reglament. Es discutia l’autorització d’abocaments indirectes a aigües superficials (a clavegueres).
En vistes de la situació creada per la sentència el Ministeri de Medi Ambient va proposar resoldre-la amb un nou Real Decret Llei 4/2007 que col·locava el incís anul·lat al text refós de la Llei d’aigües corregint així el tema.
Ahir es va veure al Congrés la convalidació del esmentat nou Reial Decret Llei i em va correspondre fixar la posició del Grup Parlamentari Socialista. Tots els grups ens vam manifestar a favor de la convalidació ja que tothom està d’acord en que les autoritzacions abocaments a clavegueram les ha de fer el mateix organisme que el gestiona ja que si no es donaria l’absurd que haurien de ser les Confederacions Hidrogràfiques les que donessin els permisos i els Ajuntaments fossin qui gestionessin la xarxa de clavegueres. Per tant es tractava de resoldre solament l’atribució de la competència per Llei i resoldre la situació tal com havia pretès el Reglament del Domini Hidràulic. Un tema molt menor que requeria, però, una tramitació legislativa que es va substanciar ràpidament. Tots els Diputats present (sols 260 dels 350) van votar-hi a favor. Sols la portaveu del PP, Teresa de Lara, va aprofitar, després d’anunciar el vot favorable del seu grup al que s’estava discutint, per carregar contra el Govern per una actuació dels socialistes envers un ajuntament andalús per tema d’abocaments, on sembla que tenia raó en les formes però no en el fons.
El dubte que em va quedar era el perquè s’havia produït aquesta situació, tota vegada que és clar que l’assignació de competències a les Administracions Locals s’ha de fer per Llei i no per Reglament. A qui se li va escapar aquest extrem? Hi ha prou cura en la producció normativa, en aspectes tècnics-jurídics, per part dels que han de ser-ne els responsables?
Mataró, 27 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada