Com cada any aprofito la invitació per assistir a un acte del Festival de Peralada. Enguany també, a la inauguració, amb un programa certament atractiu:RICCARDO MUTI
RICCARDO MUTI, direcció musical
H. SCHELLENBERG, primer oboè
Concert inaugural:
VERDI, Simfonia de Joana d'Arc.
MOZART, Concert per a oboè i orquestra en do major, KV 314.
DVOŘÁK, Simfonia núm. 5 en fa major, opus 76.
Torna Riccardo Muti amb el projecte de la jove orquestra a la que es dedica intensament. En aquesta ocasió ha convidat com a solista a Schellenberg, primer oboè de la Filharmònica de Berlín
És molt agradable al començament d’estiu, al cor de l’Empordà, passar una vetllada com aquesta. Dóna lloc, primer, tot sopant a peu dret, poder saludar a vells coneguts (tants anys en la vida pública donen per molt), companys i amics. Retrobar, per exemple, el Professor Jordi Nadal que vaig explicar l’any passat que està treballant a l’arxiu del castell; al que fou cap del Mossos d’Esquadra a Mataró, i ara ho és de tot Girona, en Joaquim Belenguer; i tant d’altra gent (molts d’ells gironins) que se’m faria massa llarg citar-los. Després, un bon concert. Probablement els entesos diran que fàcil i em caldrà llegir la crònica dels diaris per assabentar-me quin nivell li donen, ja que no sóc precisament un entès i generalment sempre em sembla bé. Acostumo a deixar anar la imaginació en els concerts i no em concentro especialment en l’actuació dels interpretes, però em va molt bé.
És molt agradable al començament d’estiu, al cor de l’Empordà, passar una vetllada com aquesta. Dóna lloc, primer, tot sopant a peu dret, poder saludar a vells coneguts (tants anys en la vida pública donen per molt), companys i amics. Retrobar, per exemple, el Professor Jordi Nadal que vaig explicar l’any passat que està treballant a l’arxiu del castell; al que fou cap del Mossos d’Esquadra a Mataró, i ara ho és de tot Girona, en Joaquim Belenguer; i tant d’altra gent (molts d’ells gironins) que se’m faria massa llarg citar-los. Després, un bon concert. Probablement els entesos diran que fàcil i em caldrà llegir la crònica dels diaris per assabentar-me quin nivell li donen, ja que no sóc precisament un entès i generalment sempre em sembla bé. Acostumo a deixar anar la imaginació en els concerts i no em concentro especialment en l’actuació dels interpretes, però em va molt bé.
Llàstima que la tornada a casa a les tantes de la nit es faci pesada, però val la pena.
Mataró, 16 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada