11 de juny, 2006

I ara, per què?*

*(article per Capgros.com)

El cap del Grup Parlamentari d’ERC, des de la tribuna del Congrés, en el recentment celebrat debat polític, va preguntar perquè els catalans havien de tornar a cedir ara en les seves pretensions polítiques. L’any 1932 va ser per la consolidació de la República. L’any 1979, per la democràcia. Però, ara, a l’any 2006, per què?

Hi ha resposta a la pregunta. Evidentment fora de les pretensions separatistes. Més aviat en la direcció contrària. Aprofitant les circumstàncies que es donen a Madrid, especialment la presència al capdavant del Govern d’un polític que creu en una estructuració diferent de l’Estat, ara es tracta d’avançar en l’Espanya plural.

Aquest és el nom que se li dóna a un concepte d’Espanya que reconeix la diversitat dels seus territoris i llurs habitants, i els cedeix amplis espais d’autogovern. Unitat en la diversitat.

Això és bo pels ciutadans/nes de Catalunya?
Intueixo que comença a ser hora de repensar-se el sentit últim dels 150 anys (més o menys) del catalanisme polític. Va néixer d’unes corrents ideològiques derivades de les reaccions contra el racionalisme de la Il·lustració i del segle de les Llums. Va intentar, a partir de forces econòmiques i socials progressistes d’aquells temps, redreçar un Estat que canviava massa a poc a poc, a batzegades, i grinyolant a cada pas, davant les necessitats dels temps. La frustració del fracàs d’aquells intents va radicalitzar les posicions d’alguns i va fer creure que sols la separació resoldria les aspiracions catalanes d’anar més de pressa i permetre als catalans/nes anar més lluny, sense llasts, ni cotilles.

Però, els temps i el món ja no són aquells. Han canviat molt en aquests 150 anys, especialment en els darrers. Hi ha experiències ben contrastades, noves visions, perspectives diferents. L’administració avui dels afers públics, més ampla i complexa, admet nous tipus de governança. El vell regne d’Espanya ha fet amb la democràcia un salt endavant considerable en tots els ordres. No crec pas que es pugui mantenir encara la superioritat que massa vegades pretenem lluir els catalans/es.

Llavors, la proposta que convenientment tramitada i discutida, ara es sotmet a consideració dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens permet unes quantes coses:

Adequar l’Estatut de la transició a la plenitud de la democràcia que hem construït, amb més competències i recursos, i d’acord amb les necessitats actuals.
Obrir, altra cop, el camí perquè els ciutadans/es d’altres indrets d’Espanya puguin recorre’l. Ja no és possible deixar-los enrera.

Afermar un projecte compartit amb la resta dels espanyols/es en el que resolts els dubtes històrics puguem concentrar-nos junts en els grans problemes que tenim amb la resta de la Humanitat que, mai tant ben dit, ens truquen a la porta.

Aconseguir una major difusió del govern de la comunitat, apropant gestió més a la vora de la ciutadania, i obtenint per tant un major control. Barcelona millor que Madrid per la sanitat, l’educació, el benestar, la cultura,... En el camí de Mataró millor que Barcelona en aquests temes.

Assegurar la pervivència de les nostres particularitats culturals sense que esdevinguin motiu de confrontació.

Sols en positiu, amb el anirem endavant.

Madrid, 6 de juny de 2006.